Altres proves diagnostiques

Què és una prova diagnòstica?

Les proves diagnòstiques són el primer pas per intentar descobrir els motius pels que una parella pot tenir problemes per aconseguir tenir un fill. Si no es realitzen aquestes necessàries proves és impossible detectar la causa dels problemes de fertilitat, aspecte que posteriorment determina el camí que s’ha de seguir per tal d’aconseguir el somni de ser pares.

Pot semblar que, en la majoria dels casos, els problemes provenen de la dona, però el factor masculí té una incidència cada cop major en els casos que apareixen problemes per aconseguir tenir fills, ja sigui de manera exclusiva o compartida amb la dona. En qualsevol cas, a CIRH preferim parlar de causes d’infertilitat de la parella.

Es considera que existeix algun problema de fertilitat quan una dona no ha aconseguit quedar-se embarassada després d’un any mantenint relacions sexuals amb la seva parella sense prendre precaucions. Davant d’aquestes dificultats, el primer qua s’ha de fer és detectar a on està el problema, pel que visitar a un especialista és la millor opció. A CIRH comptem amb un equip mèdic amb més de trenta anys d’experiència que poden ajudar-te a detectar i solucionar qualsevol problema que pugui haver-hi.

Les proves diagnòstiques serveixen per marcar el punt de partida des del que l’equip mèdic ha de treballar per tal d’aconseguir fer realitat el somni de cada parella de tenir un bebè. Amb els resultats obtinguts es pot dictaminar quin tractament pot ser el més indicat en cada cas, facilitant el camí cap a la paternitat.

Què es pot detectar en una prova de fertilitat masculina?

Els resultats que es poden obtenir amb una prova diagnòstica depenen de la finalitat de la pròpia prova. Amb cada prova es poden avaluar diferents aspectes que poden afectar a la fertilitat masculina. Des de la quantitat o qualitat dels espermatozous que es detecten en l’ejaculat, la seva mobilitat, les característiques genètiques o la morfologia dels espermatozous, i fins i tot aspectes genètics que poden provocar una afectació en contra de la fertilitat.

No obstant, no tot es centra en els espermatozous i les seves característiques. També s’observa el funcionament de les hormones sexuals masculines, que són les encarregades de produir els espermatozous. Aconseguir realitzar un bon diagnòstic del problema que causa la infertilitat és molt important per tal de poder trobar solucions, pel que les proves que ens ajudaran a detectar el problema són bàsiques.

El ventall de possibles problemes que afecten a la capacitat fèrtil de l’home és ampli, però sigui quin sigui el problema, a través de les proves diagnòstiques es podrà detectar i, posteriorment, intentar trobar la millor solució. Les avançades tècniques amb les que treballem a CIRH ens permeten aconseguir un diagnòstic encertat i eficaç, que facilita la tasca dels nostres especialistes per tal de poder fer realitat el desitjat embaràs.

És possible que es necessiti més d’una prova diagnòstica per tal d’aconseguir focalitzar el problema, ja que amb cada una d’elles es descarten o confirmen possibles causes. Hi ha ocasions en les que els vslors de recompte d’espermatozous són incorrectes i presenten un aparent bon estat, però amb un naàlisi més profund s’acaba decretant l’anomalia.

Quantes proves diagnòstiques hi ha?

Ja hem destacat l’àmplia varietat de causes que poden provocar infertilitat masculina, i les proves diagnòstiques també ofereixen un ampli ventall d’opcions. En una altra FAQ hem parlat de quatre d’aquestes proves, el seminograma, amb el que s’aconsegueix un estudi complert del semen, el test de captació espermàtica, amb el que podem saber el número d’espermatozous que podem fer servir, l’anàlisi hormonal, en el que estudien les hormones FSH i LH, i l’estudi genètic.

Més enllà d’aquests quatre exàmens, també podem destacar l’estudi de la fragmentació de l’ADN i el FISH. Per complementar els resultats obtinguts en un seminograma, de ser necessari, es realitza un estudi de fragmentació de l’ADN. Podem trobar dos tipus de fragmentació, la que es coneix com a fragmentació de cadena simple, que afecta a una única cadena de les que formen l’ADN, o la fragmentació de cadena doble, cas en el que es veuen afectades les dues cadenes. Els nivells de fragmentació de l’ADN espermàtic poden dificultar la fecundació de l’òvul per part dels espermatozous, però també poden provocar errors en el desenvolupament de l’embrió que impossibiliten la correcta evolució de l’embaràs.

En funció del percentatge de fragmentació que es detecta a l’ADN, la opció de recórrer a la reproducció assistida es converteix en necessària.

L’altra prova que hem comentat anteriorment, el FISH, es realitza en casos molt concrets i ens permet dictaminar la donació cromosòmica dels espermatozous. Els cromosomes que són analitzats de manera més habitual amb aquesta prova, sense ser exclusius, són el cromosoma 13,18,21, X i Y.

Quin procés segueixen les proves de fertilitat masculina?

En el moment d’iniciar un procés de proves diagnòstiques s’avalua el cas de cada pacient, però el més habitual és començar realitzant les proves més generals. D’aquesta manera també es pot calcular la complexitat de la causa del problema de fertilitat. Si amb una prova més senzilla, com un seminograma, es pot establir el diagnòstic del pacient es poden agilitzar els següents passos a seguir.

En el cas de les proves diagnòstiques per les dones, hi ha algunes que són més invasives que altres, però en el cas de les proves del factor masculí sempre són el menys invasives possible. La majoria dels anàlisis es realitzen en l’ejaculat del pacient i, en cas de no ser així, es poden treure conclusions a través d’un anàlisi de sang.

Quan ja han aconseguit els resultats, el metge pot dictaminar quina és la millor opció per aconseguir el tractament i es pot procedir a iniciar el tractament. En un cas de factor masculí, la solució sol trobar-se en el laboratori gràcies a la tasca de l’equip de biòlegs. En altres casos, com per exemple si la situació mostra una absència d’espermatozous en el semen, es pot procedir a una biòpsia testicular per tal d’aconseguir-los.

Avui en dia es compta amb una gran varietat de proves diagnòstiques amb les que intentar detectar d’on pot venir un possible problema de fertilitat. Aquestes opcions ofereixen als especialistes molts resultats diversos per ser més precisos en l’elecció del tractament més idoni per a cada pacient, augmentant així les possibilitats d’aconseguir el desitjat embaràs.

Normalment el focus d’atenció es centra en els espermatozous, com les tres proves que hem explicat aquí, però també hi ha altres aspectes que poden influir en la fertilitat de l’home, com per exemple els indicadors hormonals.

En ocasions, amb una sola prova diagnòstica no es pot esclarir per complert el problema, pel que l’home s’ha de sotmetre a diferents anàlisis. En aquests casos, des de l’equip mèdic, sempre es comença amb les proves més generals, per anar focalitzant l’atenció en les alteracions que es detecten.

En aquesta ocasió hem analitzat més en detall en què consisteixen dues proves que es realitzen en el laboratori, l’estudi de la fragmentació de l’ADN i el FISH. Els casos en els que els homes pateixen fragmentació de l’ADN espermàtic són més comuns del que es pot pensar. Aquesta alteració pot dificultar la fecundació de l’òvul o, en cas d’aconseguir-ho, el progrés de l’embaràs pot patir problemes.

Quan ens trobem amb una elevada fragmentació de l’ADN s’apliquen tècniques de selecció espermàtica específiques per tal d’aconseguir un conjunt d’espermatozous amb u baix percentatge de fragmentació.

Amb l’anàlisi FISH (prova que des de CIRH realitzem externament) l’equip de biòlegs pot dictaminar la dotació cromosòmica dels espermatozous. Després de realitzar aquest estudi es pot determinar la dotació cromosòmica i, d’aquesta manera, es poden detectar possibles anomalies.