Com funciona la donació d’òvuls o de semen a Espanya?

Complir el somni d’una altra dona o parella és una de les principals motivacions que porten una persona a ser donant d’òvuls o de semen. Hi ha un gran desconeixement sobre aquest tema i, des de CIRH, us volem ajudar a entendre com funciona aquest procés.

Per llei, el procés de donació d’òvuls o de semen a Espanya ha de ser completament anònim, voluntari i de caràcter altruista.

La interacció entre donant i receptora no existeix; és l’equip mèdic del centre el responsable d’escollir la mostra més idònia per a la receptora. Aquesta elecció es determina en funció de les similituds de fenotips i de grup sanguini entre la persona donant i la receptora.

Abans d’iniciar el procés, les donants d’òvuls i els donants de semen s’han de sotmetre a unes proves mèdiques prèvies per assegurar l’adequació de la donació. Si és així, posteriorment s’inicia el tractament.

El procés de donació d’òvuls o de semen no perjudica la futura fertilitat dels donants en cap cas. Són processos segurs i senzills que pot passar qualsevol persona que compleix els requisits establerts. En el cas dels donants de semen, el procés és més llarg, i en les donants d’òvuls és una mica més complex. Han de passar per una estimulació ovàrica, que es realitza amb unes injeccions subcutànies que la mateixa donant s’administra a casa. Les possibles molèsties posteriors a la intervenció són lleus i duren molt poc. Per aquest motiu, s’ofereix a la donant un seguiment durant les 24 hores posteriors per a qualsevol atenció que necessiti.

Com regula la legislació espanyola la donació d’òvuls o de semen?

La normativa que regula els tractaments de reproducció assistida a Espanya, la Llei 14/2006, preveu la donació d’òvuls i de semen des de 1988. Amb aquesta regulació es garanteix en tot moment l’ètica dels processos mèdics i biològics implicats, així com la salut, tant dels donants com de l’embrió producte de la donació.

El Reial decret 412/1996 limita les edats de les donacions. En el cas de les donants d’òvuls, hauran de tenir més de 18 anys i menys de 35, mentre que en el cas dels donants de semen també hauran de ser majors d’edat, però poden allargar l’edat de donació fins als 50 anys.

S’estipula que la donació de gàmetes ha de ser de caràcter altruista i assegurar l’anonimat de la donació, que es destinarà als pacients que la necessiten.

La Llei espanyola estableix que la donació d’òvuls i de semen no haurà de tenir mai un caràcter comercial ni estar subjecta a una activitat comercial. L’únic objectiu que ha de perseguir l’ús dels òvuls i de les mostres de semen donats és ajudar una dona amb problemes per quedar-se embarassada a tenir el fill desitjat. Així mateix, la Comissió Nacional de Reproducció Humana Assistida, òrgan constituït per donar consell en el desenvolupament de la llei, recomana la compensació econòmica als donants per la seva dedicació i pel temps emprat a realitzar la donació.

La llei també garanteix l’anonimat de la donació en tot moment. La persona que fa la donació no sabrà mai a qui li han transferit els seus gàmetes i la dona receptora tampoc no podrà saber mai qui els ha donat. Aquest anonimat es garanteix en el moment de la recepció i també en el futur. En el moment de realitzar el procés de donació se signa un contracte, en el qual s’accepta donar els gàmetes a una dona que els necessita i s’eludeix qualsevol responsabilitat en relació amb el futur fill.

El centre de reproducció assistida sempre serà el responsable d’adjudicar els gàmetes que es transferiran a la pacient que els necessita. Aquesta decisió es basa en les similituds de les característiques de fenotip i grup sanguini entre la persona que realitza la donació i la receptora.

No s’ha marcat un límit legal en relació amb les vegades que es pot realitzar una donació, tot i que sí que s’especifica que el màxim nombre de fills nascuts d’una mateixa donant són sis (incloent-hi els propis).

Quins exàmens mèdics han de passar els donants?

No qualsevol persona pot ser donant d’òvuls o de semen. Per poder donar els gàmetes propis s’han de passar diversos controls mèdics que garanteixen la bona qualitat de l’òvul o del semen que rebrà la pacient. A més del bon funcionament de l’òvul o del semen, en aquests controls es descarta la presència de possibles malalties infeccioses i problemes genètics.

En el cas de les donants d’òvuls, el primer pas que s’ha de fer és una primera visita informativa per confirmar que la donant coneix tots els detalls del procés de la donació i perquè pugui resoldre qualsevol dubte que pugui tenir. En aquesta primera visita es confirma que la futura donant no té malalties genètiques en els antecedents personals i familiars, i s’avalua tant el seu estat de salut física com la seva salut mental. Quan s’han descartat aquestes patologies i la donant està informada de tot, s’inicien les proves mèdiques. Se li realitza una ecografia ginecològica per determinar l’estat dels ovaris i la seva reserva ovàrica, una citologia i cultius cervicals per descartar clamídia i gonococ. Finalment, també se li fan anàlisis de sang per determinar el grup sanguini i descartar malalties o alteracions genètiques. Quan l’equip mèdic ha pogut confirmar que la donant compleix tots els requisits i es troba en un estat físic i emocional òptim, s’inicia el procés de donació.

En el cas dels donants de semen, les proves que se’ls duen a terme són molt semblants, però el procés previ a la donació s’allarga més. També han de fer una primera visita, en la qual s’avalua el donant i es confirma l’absència d’antecedents personals i familiars d’alguna malaltia genètica. Se li realitza una anàlisi de sang amb els mateixos objectius que en el cas de les donants d’òvuls, però sis mesos després de congelar la mostra el donant haurà de repetir les serologies per confirmar-ne el resultat negatiu i descartar una possible infecció latent en el moment de la donació. La mostra de semen que es donarà també s’analitza mitjançant un seminograma per comprovar-ne la qualitat, avaluant la mobilitat, la concentració i la morfologia dels espermatozoides.

Quins tractaments segueixen els donants de gàmetes?

En el cas de les donants d’òvuls, el procés previ, com hem explicat, consta de diferents proves mèdiques per confirmar la idoneïtat de la donació. Una vegada superada aquesta fase, la donant assisteix a un taller, en el qual se li explica el tractament i se li ensenya com s’ha d’administrar la medicació.

A partir d’aquest punt, a la donant li queden tres passos. El primer és la fase d’estimulació, que s’inicia el primer dia del cicle ovàric i que dura entre 10 i 12 dies, en funció del tipus d’estimulació administrada. L’elecció de l’estimulació es dictamina en funció de les condicions de cada donant i de les característiques del seu cicle menstrual. Durant aquesta fase, la donant s’haurà d’autoadministrar injeccions subcutànies diàries amb la medicació receptada.

El segon pas es produeix una vegada la donant ha finalitzat aquesta fase. Se sotmet a la punció fol·licular, en la qual se li extreuen els òvuls que posteriorment s’inseminaran i generaran embrions que es transferiran a la receptora. La punció es realitza en el moment òptim en funció del nivell d’estrògens i de la mida dels fol·licles. La intervenció, que dura entre 15 i 20 minuts, es realitza per via transvaginal i sota control ecogràfic. Durant l’operació, la donant està sedada i, després, es queda en repòs entre una hora i mitja i dues hores.

Finalment, la donant se sotmet a un control postpunció per confirmar que es troba bé. Si és així, rep l’alta amb unes instruccions postoperatòries breus i, 12 hores després, la clínica contacta amb ella per confirmar que continua bé. Per a la tranquil·litat de la donant, se li ofereix una atenció telefònica constant durant 24 hores, després de les quals se li programa una visita de revisió.

En el cas de les mostres de donants de semen, quan es necessiten per realitzar algun tractament, des de CIRH va a un dels bancs de semen nacionals. En el seu cas, els donants de semen no han de seguir cap tractament mèdic. L’únic requisit que han de complir és mantenir una abstinència sexual d’1 a 3 dies abans de la donació.

Ser donant d’òvuls pot afectar la futura fertilitat de la dona?

Aquest és un dels dubtes més habituals entre les donants. Oferir la possibilitat de ser mare a una dona anònima és un gest meravellós que la futura mare no oblidarà. Això no obstant, molt sovint a les donants els preocupa posar en risc la pròpia futura maternitat. No cal patir-hi, donar òvuls no repercuteix negativament en la capacitat futura de ser mare.

Una dona sana disposa, des del seu naixement, d’uns 400.000 oòcits (formes immadures dels futurs òvuls) en els seus ovaris. Però la xifra d’oòcits que arriben a madurar per poder ser fecundats és molt inferior. Al llarg de la vida d’una dona només uns 400 aconsegueixen l’estat òptim per ser fecundats. Aquesta xifra es calcula tenint en compte el nombre de cicles ovulatoris que pot tenir una dona durant la seva edat fèrtil (aproximadament, entre els 13 i els 45 anys).

Els oòcits que no són òptims per a la fecundació no arriben a madurar. Amb l’estimulació ovàrica a la qual se sotmet la donant el que s’aconsegueix és augmentar el nombre d’oòcits que acaben madurant i que en un futur podran ser fecundats. És a dir, s’aconsegueix augmentar la xifra d’òvuls que poden ser donats durant un cicle menstrual normal de la dona.

En el moment d’obtenir els òvuls, a CIRH prioritzem la qualitat a la quantitat. Les donants segueixen un tractament amb una estimulació suau, a dosis baixes, amb la qual cosa s’aconsegueixen disminuir els possibles efectes secundaris, com l’inflament, la retenció de líquids o les molèsties abdominals que apareixen en alguns casos. Tots aquests possibles efectes secundaris són temporals, no perduren gaire en el temps.

En el cicle menstrual posterior a la donació, la dona tornarà al seu nivell habitual d’òvuls madurs, motiu pel qual podrà tenir descendència sense cap tipus de problema afegit. A CIRH coneixem múltiples casos de dones que han estat mares després de donar òvuls. En força ocasions, després del naixement del seu fill, han tornat a iniciar el procés per donar òvuls.

Convertir-te en donant d’òvuls o de semen és un acte altruista que no comporta cap conseqüència per a la persona que decideix donar. Una de les preocupacions que tenen les dones a l’hora de donar òvuls és si en el futur els pot comportar dificultats extres quan intentin ser mares. Aquesta por queda descartada del tot en la primera visita informativa que es du a terme al centre.

Després d’aquesta visita, les persones que volen ser donants se sotmeten a diverses proves mèdiques per descartar qualsevol malaltia o alteració genètica i assegurar la bona qualitat dels òvuls o del semen.

A més, en el procés de donació d’òvuls o de semen a Espanya s’assegura l’anonimat del donant. Durant tot el tractament, la receptora no rebrà cap informació que pugui revelar la identitat de la persona que va fer la donació dels gàmetes i, una vegada nascut el fill, tampoc no podrà accedir a cap informació personal.

El procés per donar semen és més senzill que el de donar òvuls. Les dones s’han de sotmetre a una estimulació ovàrica per poder aconseguir més oòcits madurs que puguin ser fecundats. Aquest procés es realitza amb unes injeccions subcutànies que s’administra la dona mateixa a casa. Una vegada superats els primers controls mèdics per comprovar la idoneïtat de la donant, s’assisteix a un taller en què s’explica com es fa per administrar-se la medicació.

Després d’aquest procés, la dona se sotmet a la punció fol·licular, en la qual s’extreuen els òvuls madurs i, després de descansar entre una hora i mitja i dues hores, se’n pot anar a casa. Durant 24 hores rep atenció mèdica telefònica per a qualsevol cosa que pugui necessitar.

En el cas dels homes, han de mantenir una abstinència sexual d’1 a 3 dies abans de la donació.

La donació de gàmetes és un acte d’extrema solidaritat, que agraeixen molt aquelles dones o parelles que no aconsegueixen un embaràs d’èxit amb els seus. És un procés dur, però a CIRH disposem d’un equip de psicòlegs que et podran ajudar a assimilar-lo i a prendre-te’l amb la millor actitud possible. Serem al teu costat durant tot el camí.