Esterilitat d’origen desconegut
Definim esterilitat com a la incapacitat d’una parella de concebre després d’un any d’exposició a l’embaràs amb una quantitat de relacions sexuals adequades. En el casos en els que després d’un estudi bàsic complet no es trobi un motiu aparent que en pugui ser la causa, es defineix com a esterilitat d’origen desconegut.
Podem classificar l’esterilitat com a primària en aquells casos en els que mai s’ha aconseguit l’embaràs prèviament, o secundària en parelles amb incapacitat de quedar embarassades després d’una gestació prèvia.
Els especialistes estimen que després d’un any mantenint relacions sexuals sense protecció amb una parella estable la dona pot quedar-se embarassada. De no ser així, es recomana consultar mb un especialista per estudiar el cas. Aquest marge de temps es redueix a 6 mesos en dones més grans de 35 anys. En un 30% dels casos, després d’un estudi bàsic d’esterilitat, no es fa evident quin és el problema i s’ha d’ampliar l’estudi amb proves complementàries.
Aquestes proves inicials que formen l’estudi bàsic i amb les que s’espera començar a detectar quin és el problema consten d’una analítica hormonal, una histerosalpinografia, una ecografia ginecològica i un seminograma. Els problemes que solen passar desapercebuts en aquestes proves són una alteració genètica en els espermatozous, alteracions cromosòmiques en l‘òvul, alteracions en l’embrió i errors d’implantació. En aquests casos es necessita un anàlisi més específic per tal de detectar-les i saber quin és el millor procés per iniciar.
Què és l’esterilitat i com es detecta?
Per entendre què és l’esterilitat és important diferenciar aquest concepte del d’infertilitat. Molta gent pot pensar que són dos conceptes que expliquen el mateix, però no és així. L’esterilitat respon a la incapacitat d’aconseguir l’embaràs. En canvi, la infertilitat es defineix com la incapacitat de poder dur a terme un embaràs fins arribar al part. D’aquesta manera, una parella infèrtil pot aconseguir un embaràs, però per algu motiu s’interromprà durant la gestació.
Es poden diferenciar dos tipus d’esterilitat, la primària i la secundària. La primària es detecta en els casos en els que una parella sense fills, després d’un any de mantenir relacions sexuals sense precaucions, no han aconseguit ser pares. En canvi, l’esterilitat secundària es detecta en les parelles que, després d’haver tingut un fill o una filla, no pot aconseguir ampliar el nucli familiar.
El tems de marge que es dona a una parella per determinar si ha d’iniciar un estudi és, en el cas que la dona tingui menys de 35 anys, d’un any, però si és més gran el temps es redueix a la meitat, 6 mesos. Aquesta diferència s’explica pel descens de la qualitat ovàrica de la dona a partir d’aquesta edat.
Un cop superat el temps previst per intentar aconseguir l’embaràs de manera natural, la parella ha d’anar al metge especialista per estudiar el seu cas. Arribats a aquest punt ambdós integrants de la parella es sotmetran a diferents proves per a poder concretar la causa de l’esterilitat. Per conèixer més detalls sobre les proves de la dona i de l’home pots llegir les preguntes freqüents relacionades amb aquest tema.
En quins casos l’esterilitat és d’origen desconegut?
En el 30% dels casos en els que una parella busca el suport d’un especialista per buscar ajuda per tal d’aconseguir un embaràs no es detecta cap anomalia després de les primeres proves realitzades. Malgrat que en aquests casos l’estudi bàsic d’esterilitat no detecti cap alteració, després d’un any buscant un embaràs sense èxit és molt provable que existeixi. No obstant, no poder focalitzar el problema existent no empitjora el pronòstic. Les parelles amb aquest diagnòstic, amb el suport de tècniques de reproducció assistida, tenen les mateixes probabilitats d’embaràs que aquelles amb una causa coneguda d‘esterilitat.
Les proves que es duen a terme en l’estudi bàsic d’esterilitat són les següents:
- Analítica de sang per valorar el perfil hormonal, normalment realitzada entre el segon i el cinquè dia del cicle menstrual.
- Histerosalpingografia per comprovar la permeabilitat de les trompes.
- Ecografia ginecològica per realitzar una valoració de l’úter i ambdós ovaris.
Aquestes són les primeres exploracions amb les que l’equip mèdic intenta dictaminar el factor que dificulta la consecució de l’embaràs.
Les causes més habituals que condueixen a una esterilitat d’origen desconegut són les alteracions genètiques en els espermatozous, alteracions cromosòmiques en els ovòcits, alteracions en l’embrió i errors d’implantació. Aquestes alteracions poden passar desapercebudes amb certes proves, pel que la seva detecció s’aconsegueix aprofundint en la recerca de possibles problemes per aconseguir un diagnòstic més concret.
Els espermatozous amb problemes genètics poden comportar dificultats per a fecundar i en el cas dels òvuls cromosòmicament alterats també repercuteix en una disminució de la seva qualitat. En ambdues situacions, en el cas d’aconseguir fecundació poden repercutir en la formació d’un embrió anòmal i amb una qualitat per sota de la òptima per acabar amb l’arribada d’un recent nascut sa. Per últim, els problemes d’implantació poden venir provocats per una mala qualitat de l’embrió, però també amb problemes en l’endometri o en la cavitat uterina.
Com tractar l’esterilitat?
Quan una parella visita a un especialista és conscient que provablement hi hagi algun problema que pugui estar dificultant el procés. Tot i això, quan es confirma l’existència d’alguna alteració la notícia normalment arriba per sorpresa. En ocasions aquesta situació és difícil d’encaixar, pel que a CIRH oferim un servei de suport psicològic a les parelles per ajudar-les a fer front a la situació.
En els casos d’esterilitat d’origen desconegut aquest suport pot ser més important. No poder focalitzar el problema en una causa concreta pot fer més difícil l’acceptació de la situació, provocant més dubtes i preguntes sense resposta.
Una de les primeres coses de les que les parelles han de prendre consciència és que, a dia d’avui, gràcies als importants avenços aconseguits en els tractaments i les tècniques de reproducció assistida, existeixen més opcions per intentar aconseguir el somni de formar una família. No s’ha de desistir mai amb els primers inconvenients que es trobin en el camí. L’equip mèdic de CIRH estudia cada cas per poder oferir la possibilitat de seguir lluitant per l’objectiu de moltes parelles.
En un cas d’esterilitat amb origen desconegut, en funció dels resultats de les proves més específiques, l’equip mèdic decidirà quin és el millor camí per poder seguir el procés. Amb tota la informació al seu abast, els especialistes podran valorar la millor manera de fer front a la situació, personalitzant cada cas en funció de les seves particularitats.
A quines tècniques recórrer quan l’esterilitat és d’origen desconegut?
L’edat de la dona, un cop més, és el primer punt i el factor pronòstic més important que s’ha de valorar per poder establir quin és el millor tractament per a cada cas, així com també el temps que la parella porta intentant aconseguir l’embaràs. Els dos tractaments a seguir que normalment es proposen a la parella són la inseminació artificial la fecundació in vitro.
En ambdós casos l’objectiu és fecundar l’òvul de la dona amb esperma de l’home (en cas de seguir un tractament sense cap mena de donació), diferenciant-se en el lloc en el que es realitza la fecundació. En el cas de la FIV es dur a terme al laboratori, i en el cas de la inseminació artificial s’efectua dins del cos de la dona.
Si no s’aconsegueix l’embaràs amb el material genètic de la parella, el següent pas és intentar-ho amb la donació d’esperma o òvuls, depenent de l’anàlisi de cada cas. L’equip mèdic serà el responsable d’analitzar la situació de cada procés per avaluar com prosseguir i intentar aconseguí l’embaràs.
Quan es detecta un cas d’esterilitat d’origen desconegut normalment provoca un impacte més gran en la parella. De manera simultània reben la notícia que tenen un problema d’esterilitat i que després de les primeres proves no es pot dictaminar quin és l’origen del problema. Per aquest motiu, des de CIRH, reforcem la possibilitat d’aprofitar el servei de suport psicològic que oferim als nostres pacients per fer front a la situació.
Tot i això, un cas d’esterilitat d’origen desconegut no es converteix en un pronòstic d’embaràs més complicat que altres. La parella que en un primer moment no pot determinar a on radica el seu problema per tenir un bebè té les mateixes possibilitats de ser parer que una que tenen ben focalitzat l’origen de la dificultat.
Avui en dia, amb els avenços experimentats en el camp de la reproducció assistida, moltes parelles aconsegueixen el somni de formar una família. Si es troben en aquesta situació, els tractament que normalment funcionen per aconseguir-ho són la inseminació artificial o la fecundació i vitro.
L’edat, com en altres ocasions, també és un factor que influeix en aquesta primera decisió. En qualsevol dels casos i sempre personalitzant en cada parella, normalment s’intenta primer amb els òvuls i semen propis i, en cas que no hi hagi èxit, es pot recórrer a la donació de gàmetes.
En tots els casos, amb una bona història clínica i tots els resultats, l’equip mèdic analitza de manera personalitzada cada situació i decideix quin és el millor camí per fer front al problema.
Descobreix ara com podem ajudar-te
Per a estudiar el teu cas i oferir-te una solució personalitzada, t’oferim un estudi complet de fertilitat amb el nostre Pla Diagnòstic Inicial.