Error ovàric prematur

Arriba un moment en la vida d’una dona en el que els seus cicles menstruals comencen a ser més irregulars, fins i tot no apareixen algun mes, fins que desapareixen per complert i deixen d’ovular de manera definitiva. Quan això passa abans dels 40 anys es considera que la dona pateix un error ovàric prematur que, de ser definitiu (hi ha casos en els que es presenta aquesta patologia de manera esporàdica), li dificultarà seriosament la possibilitat de ser mare amb els seus propis òvuls.

Aquests casos són molt excepcionals (un 1% de les dones ho pateixen), i encara més quan succeeix abans dels 30 anys (en aquest franja d’edat els casos són un de cada mil). És complicat establir una causa concreta de la patologia, pel que el més aconsellable per tal de poder detectar què ha provocat aquest problema i analitzar cada cas és visitar a un metge especialista. En la consulta s’analitzaran els diferents símptomes, així com també es durà a terme un estudi de la història clínica de la pacient i els seus antecedents familiars.

Hi ha diferents proves que poden ajudar-nos a detectar possibles causes de l’error ovàric prematur, però tot i això, en ocasions, no es poden treure conclusions clares i dictaminar l’origen exacte. Tots aquests dubtes i informació poc esclaridora, afegeixen més complicació a l’hora d’assumir el problema que té la dona. No només ha de fer front al fet que no tindrà la possibilitat de ser mare amb òvuls propis abans de temps, sinó que tampoc pot saber què és el que ha provocat aquesta situació.

Quines en són les causes?

Es coneix com a error ovàric prematur els casos en els que la dona deixa d’ovular de manera definitiva abans dels 40 anys. Quan succeeix aquest imprevist  és perquè la reserva ovàrica de la dona (el número d’ovòcits amb els que compta) s’ha esgotat. Com que no es produeix la ovulació, l’ovari deixa de produir hormones i, en conseqüència, la menstruació desapareix.

Aquesta patologia no és massa comuna entre les dones, s’observa en una de cada cent de menys de 40 anys i en una de cada mil abans de la trentena. En la majoria d’aquests casos és complicat dictaminar una causa concreta, tot i que el factor hereditari acostuma a tenir molt pes en el risc de desenvolupar un error ovàric prematur.

Més enllà d’aquest factor, les causes conegudes més comunes són difícilment controlables per les persones que ho pateixen. Únicament l’exposició a agents tòxics com el tabac, els pesticides i dissolvents poder ser minimitzats, en bona part, per cada persona. Altres causes també poden procedir per qüestions pròpies de l’organisme, com alteracions genètiques cromosòmiques (com per exemple el Síndrome de Turner o el Síndrome del X Fràgil) o bé malalties autoimmunes relacionades amb les tiroides o la glàndula suprarenal, que poden causar anticossos contra l’ovari afectant així a la seva reserva.

També hi ha tractaments com la radioteràpia o la quimioteràpia, que poden afectar a la reserva ovàrica, o una cirurgia total o parcial d’extirpació dels ovaris. En aquests casos, sempre que sigui possible, es recomana fer un tractament de congelació d’òvuls previ per tal de poder preservar la fertilitat i, en un futur, poder tenir fills amb els propis oòcits.

Com es diagnostica?

Ens els casos que una dona pateix error ovàric prematur les alarmes solen saltar amb l’absència de la menstruació. Aquest és el símptoma més notori, o si més no el primer, que fa pensar a la dona que alguna cosa no rutlla del tot bé i que ha d’anar a veure un especialista. Més enllà d’això, els altres símptomes són conseqüència dels baixos nivells d’estrògens, que provoquen fogots, alteracions de la son, irritabilitat, disminució de la concentració, descens de la libido i sequedat vaginal. Tot això, concorda amb els símptomes propis de la menopausa.

Un cop la dona a visitat a l’especialista, el metge realitzarà un anàlisi de la història clínica, incloent també un estudi dels antecedents familiars. Es realitza una exploració física i ginecològica, seguida d’un anàlisi de sang que inclogui un test d’estradiol (en uns nivells baixos poden encaixar amb un cas d’error ovàric) i un test de prolactina (uns nivells elevats d’aquesta hormona poden provocar problemes d’ovulació).

També es pot realitzar una determinació de la Hormona fol·licle estimulant (FSH) ja que en el moment en el que els ovaris comencin a deixar de funcionar els valors en sang solen ser elevats.

Si després de totes aquestes proves seguim sense conèixer el motiu originari de l’error ovàric es pot recórrer a la realització d’un cariotip, amb el que s’examinen els 46 cromosomes amb l’objectiu de detectar qualsevol anomalia referent a la seva mida, forma i nombre que pugui estar implicada.

Puc quedar-me embarassada si tinc un error ovàric prematur?

Quan es diagnostica un cas d’error ovàric prematur no es poden treure conclusions directes sobre les possibilitats de ser mare amb els propis òvuls. És cert que en a majoria de les ocasions la dona es trobarà amb nombroses dificultats, però existeixen un mínim de casos (entre un 5 i un 10%) en els que l’error ovàric és espontani, amb un cariotip normal, i hi ha possibilitats que l’ovari encara es trobi actiu i pugui ovular de nou per, d’aquesta manera, produir-se uns gestació espontània.

Malgrat això, aquesta possibilitat és mínima i en la majoria dels casos la opció de ser mare amb els òvuls propis deixa de ser viable. Aquesta és una realitat que no sempre s’aconsegueix assumir amb facilitat. Pot convertir-se en una situació complicada per les dones, que veuen com a una edat prematura hauran de necessitar un tractament de donació d’oòcits per aconseguir quedar-se embarassada. Malgrat no haver experimentat l’ajornament de la maternitat com a una decisió personal amb la intenció de prioritzar altres aspectes de la vida, la dona en una edat plenament fèrtil es veurà obligada a optar per un tractament que habitualment es troba orientat a un perfil de dona diferent.

És possible que la dona necessiti un temps per tal de processar la situació i intentar assumir quina és la nova realitat.

Així, les dones que pateixen la menopausa prematurament poden recórrer a la tècnica de fecundació in vitro amb òvuls de donants per tal d’aconseguir el desitjat embaràs. Independent de la seva edat, sis de cada deu dones que recorren a aquesta tècnica aconsegueixen el seu embaràs, convertint en òptimes les possibilitats d’aconseguir-ho.

Té altres conseqüències a llarg termini?

Qualsevol alteració dels paràmetres establerts com a normals en l’organisme poden tenir conseqüències en diferents aspectes. En aquest cas, el cessament de l’activitat ovàrica provoca un descens de nivells d’estrògens i això pot derivar en problemes, més enllà de la ja comentada esterilitat.

Per començar, la difícil acceptació de la situació que provoca un error ovàric prematur pot desencadenar en alteracions de l’estat d’ànim per la dona que ho pateix. En aquests casos es pot passar una etapa complicada abans de l’acceptació  de la situació, moments en els que el suport psicològic d’especialistes pot ser de gran ajuda. A CIRH comptem amb un equip de psicòlegs especialitzats a disposició de les nostres pacients.

Aquesta patologia també pot desencadenar en una disminució de la densitat òssia que provoca una debilitació dels ossos, augmentant el risc de que es produeixi alguna fractura. Aquesta alteració és l que rep el nom d’osteogènesi en els casos més lleus i osteoporosis en els casos més avançats. A nivell cardíac també hi pot haver afectació, ja que els nivells d’estrògens baixos en una persona jove poden augmentar les probabilitats de patir problemes cardiovasculars.

També és recomanable realitzar controls analítics per tal de descartar alteracions autoimmunes que poden detectar-se en una visita rutinària podent minimitzar-ne les seves conseqüències.

Per aconseguir reduir els efectes del cessament de l’activitat ovàrica prematura és important dur un estil de vida sa, realitzant exercici i unes estratègies nutricionals adients. Els tractaments hormonals, supervisats per un metge en els casos en els que estiguin indicats, també ajuden a reduir les conseqüències que hem comentat.

El més complicat per a una dona que pateix error ovàric prematur és el procés d’acceptació de la situació. Quan es decideix ajornar el projecte de ser mare per motius personals o professionals ja ets conscient que, arribat el dia, pots tenir alguna que altra dificultat afegida. En aquests casos sempre es pot optar per la congelació d’òvuls i, d’aquesta manera, augmentar les possibilitats de ser mare amb els propis òvuls en un futur. No obstant, en els casos en els que apareix un error ovàric prematur, no existeix cap previsió possible i, en la gran majoria de casos, les opcions de ser mare amb òvuls propis disminueixen dràstica i ràpidament.

En alguns casos puntuals en els que l’error ovàric és espontani i transitori la dona podria tenir una mínima opció de ser mare amb els seus propis oòcits al tractar-se d’una alteració puntual. De no ser així, les possibilitats de ser mare segueixen sent altes, però serà necessari recórrer als òvuls d’una donant.

En la majoria d’ocasions, el tractament més idoni és el de la fecundació in vitro amb òvuls de donant. El semen pot ser de la parella (en cas que se’n tingui i que la seva qualitat del semen sigui la més adient) o bé també amb semen de donant.

Més enllà de les dificultats que pot comportar per ser mare amb els propis òvuls, l’error ovàric prematur pot comportar altres problemes de salut. És habitual que en aquests casos l’estrès emocional que provoca pot derivar en alteracions de l’estat d’ànim en la pacient. El baix nivell d’estrògens secundaris també pot augmentar la possibilitat de patir osteoporosis o problemes cardiovasculars.