Factor tubàric

El factor tubàric és un dels problemes més comuns entre les dones amb problemes d’esterilitat. Entre un 30% i un 40% de les dones amb problemes per tenir fills focalitzen el problema cap aquesta direcció. La funció de les trompes de Fal·lopi en el procés d’embaràs és rellevant en diferents moments, pel que una afectació en la zona és altament rellevant. Influeix en el moment de l’ovulació, en el desplaçament de l’espermatozou i també en la correcta evolució de l’embrió.

Aquesta afectació normalment apareix en les dones joves, ja que la principal causa que pot provocar l’aparició d’algun problema a les trompes de Fal·lopi són malalties de transmissió sexual. Això vol dir que normalment l’aparició d’un factor tubàric apareix quan la dona es troba en plena edat fèrtil i en la que, si tot funciona correctament, no ha de tenir problemes per aconseguir l’embaràs. Les intervencions quirúrgiques a la zona de la pelvis són l’altra causa més habitual que pot acabar provocant un factor tubàric.

En aquests casos existeixen dos graus d’afectació en la dona. El factor tubàric pot ser unilateral (que afecta a una trompa) o bilateral (que afecta a les dues). Ambdues trompes de Fal·lopi són independents entre elles, pel que si el problema afecta a una única trompa la dona pot quedar-se embarassada de manera natural, però si són les dues trompes les que es troben afectades serà necessari recórrer a l’ajuda mèdica a través de la reproducció assistida.

Què pot provocar una lesió a les trompes?

Les trompes de Fal·lopi tenen un paper molt important en la consecució de l’embaràs. La seva implicació és activa en els tres processos previs al resultat positiu, pel que quan hi ha una lesió a les trompes augmenta la dificultat per aconseguir el desitjat embaràs. Per començar, quan s’ha produït la ovulació, atrauen a l’òvul, després són les que permeten el desplaçament dels espermatozous des de l’úter de la dona fins a l’ovari i, finalment, quan l’espermatozou ha aconseguit fecundar l’òvul, transporten el pre-embrió fins a l’úter per fer possible la seva correcta implantació.

Per tal de poder completar tot aquest procés sense problemes és molt important que les trompes estiguin actives i siguin permeables. Aquestes dues condicions indispensables poden veure’s afectades per alteracions a la zona pelviana. La més freqüent (apareix en el 80% dels casos en els que es detecta algun problema a les trompes de Fal·lopi) és la infecció pelviana. Normalment aquesta infecció és causada per microorganismes con els Chlamydia Trachomatis o Neisseria Gonorrhoae, comunament coneguts com a Clamídia i gonorrea. Ambdues són malalties de transmissió sexual que poden detectar-se en dones joves sexualment actives.

L’altra causa principal d’una possible alteració en l’activitat de les trompes és haver-se sotmès prèviament a una cirurgia pelviana. Les més comunes són les intervencions per una apendicitis complexa, intervencions ginecològiques (com ara una extracció de quists a l’ovari, una lligadura de trompes o l’extracció de miomes uterins), una intervenció en cas d’endometriosi, o també en casos de malformacions uterines.

A quantes dones afecten aquestes lesions?

Les lesions en les trompes de Fal·lopi són una de les causes d’esterilitat femenina més habituals. Entre un 30 i un 40% dels casos en els que la dona té problemes per quedar-se embarassada el problema prové d’aquesta zona. En aquest percentatge s’engloben tots els caos de lesió a les trompes, tot i que no totes les lesions són iguals. Una dona pot patir factor tubàric unilateral o bilateral.

En el primer cas, l’afectació es concentra en una de les trompes, pel que les conseqüències no són tant definitives, i en el cas de la segona variant l’afectació es troba en ambdues trompes, context en el que els problemes tenen un gravetat més elevada.

El fet que sigui tant comú entre les dones no facilita la detecció del problema, ja que és una afecció que no mostra clars símptomes que permetin detectar-la amb facilitat. Existeixen diverses molèsties que són causades per alteracions a les trompes de Fal·lopi, però que també poden ser causades per altres problemes. Per exemple, un fluxe vaginal anormal, dolor en el moment d’orinar, sagnat entre períodes o menstruacions doloroses.

Com hem comentat, la majoria de problemes en el funcionament de les trompes de Fal·lopi prové de malalties de transmissió sexual, pel que és una afectació que normalment apareix en edat jove, sense tenir cap relació amb la maternitat tardana. Aquest apunt és important perquè aquesta és una de les causes d’esterilitat que normalment no es contempla prèviament, pel que el procés d’acceptació pot ser més complicat. Per aquests casos, a CIRH comptem amb un equip de suport psicològic al servei de les nostres pacients
.

Com es diagnostica una lesió a les trompes de Fal·lopi?

Com ja hem comentat, no hi ha causes que es puguin relacionar de manera directa i clara amb un problema a les trompes de Fal·lopi pel que en la majoria de casos es detecta l’alteració amb les proves que es realitzen en el moment en el que la dona, acompanyada per la seva parella en el cas que en tingui, va al metge per buscar ajuda per aconseguir l’embaràs.

Quan arriba aquest moment, l’equip mèdic pot realitzar tres proves diagnòstiques amb les que és possible detectar si existeix qualsevol tipus de lesió a les trompes. La més comú és la histerosalpingografia, una prova radiològica en la que, després d’haver-se injectat contrast iodat a la cavitat uterina de la dona, s’observa si aquest arriba fins a les trompes de Fal·lopi. En el cas d’existir alguna obstrucció, s’observarà com el contrast s’atura abans d’arribar. Abans de la realització de la prova s’administra antibiòtic per evitar qualsevol tipus d’infecció i, de la mateixa manera, es recomana prendre un analgèsic abans de realitzar la prova per evitar qualsevol tipus de dolor.

Una altra prova és la histerosonografia, en la que el líquid que s’injecta a l’úter a través del coll uterí és sèrum fisiològic. En aquest cas, a més a més, la permeabilitat de les trompes de Fal·lopi s’observa durant l’ecografia que es realitza mentre s’injecta el sèrum. Com en el cas anterior, és necessari prendre antibiòtic i analgèsic preventius.

I la laparoscòpia exploradora és la tercera prova i també la més invasiva. És una intervenció quirúrgica amb cirurgia, que es reserva a casos molt concrets, en els que després d’haver realitzat una histerosalpinografia no queda del tot clar el tipus de lesió a les Trompes. Es realitza a través d’una incisió a nivell umbilical i dues incisions a la part baixa de l’abdomen. Aquesta intervenció permet veure en directe l’estat de les trompes.

Com afecta a la fertilitat d’una dona?

En aquests casos és important no oblidar que els problemes de fertilitat d’una dona amb un cas de factor tubàric poden aparèixer en edats en les que, en un a situació normal, la dona és plenament fèrtil i no ha de tenir problemes extres per aconseguir l’embaràs.

El nivell d’afectació en la fertilitat d’una dona amb una alteració a les trompes de Fal·lopi depèn, principalment, de si és unilateral o bilateral. En el primer cas, en el que l’alteració a una de les trompes, la dona pot aconseguir l’embaràs de manera natural, ja que l’altra trompa pot realitzar les seves funcions sense problema.

Però si l’afectació és bilateral, alterant el funcionament de les dues trompes, per tal d’aconseguir l’embaràs serà necessari recórrer a una tècnica de reproducció assistida per aconseguir la fecundació de l’òvul al laboratori. L’opció més comú escollida pels especialistes és la fecundació in vitro. Els biòlegs del laboratori seran els encarregats de fecundar l’òvul amb l’espermatozou i, un cop aconseguit l’embrió, el metge el depositarà a l’úter de la futura mare.

La diferència entre un cas i l’altre es deu a que ambdues trompes funcionen de manera independent. El fet que una de les trompes no pugui efectuar la seva tasca de manera correcta no afecta de manera directa a l’altra trompa, que en els casos en els que no pateixi cap alteració, pot seguir amb el seu funcionament habitual facilitant la fecundació de l‘òvul i la posterior implantació de l’embrió.

Els casos de factor tubàric, malgrat ser comuns entre la població femenina amb problemes d’esterilitat, no tenen una simptomatologia clara i directa que en faciliti la seva detecció. Hi ha algunes molèsties que afloren com a conseqüència d’aquesta alteració, com són un fluxe vaginal anormal, dolors en el moment d’orinar, sagnats entre períodes o menstruacions doloroses, però tots aquests poden ser provocats per altres factors. És per això que en la majoria dels casos el problema no es detecta fins el moment en el que es decideix anar al metge per tal d’analitzar els problemes per tal d’aconseguir l’embaràs.

Aquesta dificultat per la detecció contrasta amb l’habitual facilitat per diagnosticar-lo un cop estem en mans d’un equip mèdic especialitzat. Normalment és suficient amb una de les dues proves que es poden efectuar amb contrast. Per una banda, es pot efectuar una histerosalpingografia, en la que s’observa l’evolució del contrast iodat, i per l’altra també es pot realitzar una histerosonografia, en la que el contrast es visualitza amb la injecció del sèrum.

Si un cop efectuat el contrast amb iode no s’ha pogut esclarir amb seguretat la focalització del problema, es pot realitzar una laparoscòpia, una intervenció amb cirurgia que permet observar clarament l’estat real de les trompes de Fal·lopi i detectar qualsevol anomalia existent a la zona.

Per establir el grau d’afectació del factor tubàric en la capacitat de tenir fills de la dona el primer que s’haurà d’analitzar és si es tracta d’un cas unilateral o bilateral. En el primer cas les possibilitats d’aconseguir un embaràs natural segueixen intactes, ja que significa que una de les trompes funciona perfectament i pot realitzar les seves funcions. En el cas que siguin ambdues trompes les que tenen problemes, l’única opció que té la dona és recórrer a la reproducció assistida. En aquests casos és habitual aconseguir l’embaràs amb un tractament de fecundació in vitro.