Fertilitat masculina
La fertilitat masculina té un paper més important del que ens podem imaginar en els casos d’infertilitat en una parella. Si bé en moltes ocasions es pensa que el problema prové de la dona, en un 50% dels casos de les parelles que no aconsegueixen l’embaràs, l’home presenta alguna alteració en la seva mostra o bé una patologia que afecte a la seva fertilitat (varicocele, hipogonadisme, alteracions genètiques…). Per aquest motiu és tan important valorar a l’home com a pacient.
Així com en el cas de la fertilitat femenina l’edat hi juga un paper molt important, sobretot per la prompta pèrdua de qualitat dels òvuls (a partir dels 35 anys), en el cas dels homes el pes d’aquesta variable és menor, ja que l’afectació es comença a percebre, habitualment, a partir dels 55 anys. Així, normalment els problemes en parelles joves tenen altres causes, que poden ser diverses.
Els problemes poden venir per una qüestió fisiològica, hormonal o bé vinculades a l’estil de vida, l’aspecte que el propi home té més possibilitats de controlar. Tenir sobrepès, certs medicaments o el consum de tabac, alcohol i altres substàncies poden tenir un efecte negatiu en la quantitat i l qualitat dels espermatozoides que es poden trobar en una mostra de semen.
Per tal de determinar quin és el problema i quin tractament seguir per solucionar-lo (en cas que sigui possible), és molt útil realitzar un cultiu de semen, en el que s’avaluen diferents valors per saber què falla en la qualitat del ejaculat.
Què és la fertilitat masculina?
La fertilitat masculina s’analitza basant-se en la qualitat dels espermatozous o un anàlisi de les patologies que poden afectar a la seva fertilitat, que dictaminaran la capacitat de reproducció de l’home. Els espermatozous es generen i maduren en els testicles en un procés que dura entre 70 i 90 dies. Aquest període deixa ben palès que els espermatozous que s’expulsen en una ejaculació van iniciar la seva evolució fa tres mesos.
Quan una parella té problemes d’infertilitat, en la majora d’ocasions el primer que es pensa és que les dificultats provenen d’algun problema que pot tenir la dona. No obstant, la majoria de les causes d’infertilitat en la parella corresponen a causes mixtes o que afecten a ambdós integrants de la parella. Per aquest motiu, la col·laboració és fonamental.
Més enllà d’aquestes estadístiques, si ens fixem en les alteracions del factor masculí, en aproximadament la meitat dels casos és una de les causes que influeixen en els problemes de reproducció, ja sigui de manera exclusiva o associades a un factor femení.
En els casos en els que es registren alteracions en l’home, la conseqüència s’exemplifica amb la impossibilitat que els espermatozous aconsegueixin fecundar l’oòcit. Amb aquesta dificultat, no és viable la formació de l’embrió, pel que no és possible que l’embaràs arribi a produir-se.
És ben sabut que l’edat és un factor que en els casos de la fertilitat femenina juga un paper molt important. S’ha de tenir en compte que una dona experimenta un descens important en la qualitat dels seus oòcits a partir dels 35 anys. Els homes no estan exempts d’aquest deteriorament en la qualitat dels seus espermatozous, tot i que és cert que el descens arriba més tard, entre els 55 i 60 anys.
Què afecta a la fertilitat de l’home?
Es detecta un problema de fertilitat en l’home quan l’espermatozou no pot arribar a l’oòcit per una qüestió directament relacionada amb la gàmeta masculina. Sense poder arribar a l’oòcit la fecundació és inevitable i, en conseqüència, en cap cas es poden experimentar dificultats per arribar a crear l’embrió.
Els problemes de fertilitat més habituals en l’home apareixen com a afectació en el funcionament dels testicles. El 15% dels homes amb problemes de fertilitat no expulsa espermatozous en l’ejaculat, el que es coneix amb el nom d’azoospèrmia. Aquesta pot ser causada per un desajust hormonal o una obstrucció o manca dels conductes deferents, a través dels que els espermatozous es desplacen des dels testicles fins al penis per ser expulsats en l’ejaculat.
Seguint amb els problemes relacionats amb els espermatozous, l’alteració en la producció d’aquests reflectida en menor quantitat, la oligospèrmia, és una altra de les principals causes dels problemes masculins per aconseguir fecundar l’òvul. Amb una reducció de la quantitat d’espermatozous les probabilitat d’èxit queden lògicament afectades i, en funció del nivell d’afectació, poden impossibilitar l’embaràs de manera natural.
Però hi ha altres factors que poden influir en la capacitat reproductiva de l’home. Més enllà dels factors del pas dels anys que hem comentat anteriorment, l’estil de vida també pot influir en la qualitat espermàtica.
S’ha comprovat que el sobrepès, prendre alguns medicaments, l’ús d’andrògens o medicació per augmentar la massa muscular, el consum de tabac, alcohol o drogues, o tenir la pressió alta són factors que poden afectar negativament el recompte i la qualitat dels espermatozous.
Quines són les principals anomalies que provoquen infertilitat masculina?
A CIRH duem a terme una sèrie d’estudis recomanats a l’home abans de realitzar un tractament de reproducció assistida per detectar, examinar i tractar de manera individualitzada possibles anomalies que poden afectar a la fertilitat masculina. En aquest cas analitzarem analitzarem les principals causes que es detecten en aquests estudis, com el varicocele, fimosi o infeccions urinàries (altres de les causes principals es reflecteixen en disfuncions erèctils o ejaculació precoç, de les que et pots informar aquí).
El varicocele és la dilatació amb presència de varius d’una o més venes del conjunt que es troba en el cordó espermàtic, encarregades de drenar les venes espermàtiques. La presència del varicocele impedeix que la sang circuli correctament i en moltes ocasions altera el número, la mobilitat i la morfologia dels espermatozous, causant també en ocasions, molèsties als testicles.
El varicocele por presentar diferents graus, i el seu tractament és quirúrgic, a través d’una lligadura alta de la vena espermàtica. Es tracta d’una intervenció que requereix un dia d’ingrés hospitalari, mentre que la lligadura a través de la inguinal pot fer-se amb anestèsia local i en règim ambulatori. L’elecció de la tècnica l’estableix el cirurgià segons el seu propi criteri, basant-se en les característiques de cada pacient.
La fimosi, procés que dificulta la retracció del prepuci, en ocasions és el resultat final de processos inflamatoris del prepuci i del gland i, al mateix temps, pot se un factor que predisposa a aquestes inflamacions. Una mala higiene del gland pot provocar una acumulació de secreció que, en un termini llarg de temps, pot arribar a ser cancerígena.
La infecció urinària pot originar processos inflamatoris de tipus obstructiu, disfuncions secretores glandulars i alteracions de funcionalitat espermàtica amb o sense simptomatologia clínica, tot i que en ocasions aquesta simptomatologia no comporti alteracions dels paràmetres seminals.
Quins indicadors es tenen en compte en un seminograma?
Amb un cultiu de semen es pot analitzar la qualitat d’aquest i detectar quin pot ser el problema de fertilitat de l’home. És important tenir en compte que, per a un anàlisi acurat dels resultats, es recomana realitzar el cultiu de semen després d’una abstinència entre 3 i 5 dies. Els indicadors que es tenen en compten en el moment de realitzar un cultiu de semen són diversos.
El volum de semen que hi ha en la mostra. Es considera que aquest valor es baix si no arriba als 1,5ml. Aquest problema pot ser causat per diferent aspectes que, en cas de ser necessari, l’equip mèdic analitzarà per tal de dictaminar la millor solució. El número i la mobilitat dels espermatozous és un altre valor important que s’analitza minuciosament en el cultiu.
La presència de sang en l’ejaculat és un altre aspecte que es té en compte, normalment causada per la inflamació o infecció de la pròstata o de les vesícules seminals. La infecció també es pot detectar a través d’un valor elevat de leucòcits en el semen.
També s’analitza la presència d’aglutinacions dels espermatozous, que pot suggerir la presència d’anticossos antiespermatozou en l’ejaculat, així com un possible descens dels marcadors prostàtics (fosfata àcida, àcid cítric y zinc).
El darrer aspecte que destaquem com a valor important a tenir en compte en un cultiu de semen és la presència d’alteracions en la liqüefacció de la mostra. En el moment d’ejacular, el semen apareix amb una consistència mucosa que facilita, d’aquesta manera, la futura adherència al coll uterí de la dona. Passats uns minuts de l’ejaculació, la mucositat desapareix i adquireix una consistència més líquida. En aquest moment es poden analitzar possibles alteracions.
Quan una parella té problemes per tenir un fill, tant l’home com la dona han de sotmetre’s a proves per tal de dictaminar a on està el problema i veure quina és la millor solució per superar l’obstacle.
Un cas de problema de fertilitat per un factor masculí es detecta en el moment en el que es comprova que l’espermatozou no pot arribar a l’oòcit. Per aconseguir una fecundació i el posterior embrió, és indispensable que l’espermatozou arribi al oòcit a través dels conductes que ho faciliten, pel que si no és possible la connexió l’embaràs no serà factible.
A CIRH ens prenem molt seriosament els problemes de fertilitat masculina, pel que duem a terme una sèrie d’estudis abans de realitzar un tractament de reproducció assistida per detectar, examinar i tractar de manera individualitzada possibles anomalies que poden afectar a la fertilitat masculina. En base als resultats, podem detectar, de manera més acurada, a on hi ha el problema i buscar solucions.
Amb aquestes proves podem detectar si existeix alguna de les principals causes que provoquen problemes de fertilitat en els homes, com són el varicocele, sigui quin sigui el seu grau, la fimosi o la infecció urinària. Aquest darrer cas, encara que pugui semblar una afecció sense massa importància, pot provocar una inflamació que obstrueixi algun conducte o una alteració de funcionalitat espermàtica.
El seminograma és una manera mol eficaç de detectar una gran diversitat de valors que poden facilitar-nos la detecció d’algun problema concret. Aquests indicadors són un baix volum de semen, la disminució del número i de la mobilitat dels espermatozous, la presència de sang en l’ejaculat, alteracions en la mostra un cop a passat a estat líquid, la presència de leucòcits al semen, aglutinacions dels espermatozous i e descens dels marcadors prostàtics.
Descobreix ara com podem ajudar-te
Per a estudiar el teu cas i oferir-te una solució personalitzada, t’oferim un estudi complet de fertilitat amb el nostre Pla Diagnòstic Inicial.