Ser madre sola

Les proves mèdiques

Per tal de realitzar un tractament de reproducció assistida, la pacient haurà de realitzar una entrevista amb el ginecòleg especialista amb la finalitat de conèixer el seu historial mèdic i un estudi bàsic de fertilitat.

Aquest estudi inclou la realització d’una ecografia ginecològica vaginal que el metge li realitzarà a la mateixa clínica CIRH el dia de la primera visita. Així serà possible conèixer la reserva ovàrica de la dona i descartar alteracions anatòmiques que poguessin dificultar l’embaràs. També es realitzarà una analítica sanguínia que inclogui, entre altres coses, un estudi hormonal de reserva ovàrica i un estudi de malalties infeccioses.

A més a més, segons el cas, el metge valorarà la necessitat de fer altres proves complementàries com la histerosalpinografia, una prova d’imatge que aporta informació relacionada amb la posició i la morfologia de la cavitat uterina i de les trompes de Falopi, si aquestes són permeables o, si per contra, es troben obstruïdes.

L’elecció del tractament

L’elecció de la tècnica de reproducció assistida més adequada en cada cas es farà en base a l’edat de la pacient, els seus antecedents mèdics i quirúrgics, de l’exploració ginecològica i dels resultats de les proves complementàries.

En aquesta ocasió, per ser mare en solitari, existeixen dos tipus de tècniques de reproducció assistida:

Com és el donant de semen?

Pel que fa a la Llei Espanyola de Reproducció Assistida, no està aprovat que la pacient coneixi la identitat del donant de semen pel que les donacions són totalment anònimes.

Serà l’equip mèdic el que s’encarregarà de seleccionar al donant de semen més adequat segons les característiques físiques de la dona, grup sanguini i, opcionalment, compatibilitat genètica.

Totes les mostres de semen de donants provenen de persones joves sense antecedent familiars ni personals de malalties hereditàries ni transmissibles, que han estat sotmesos a tots els exàmens de salut recomanats.

L’estimulació

Per tal de realitzar un tractament d’inseminació artificial, primer hem de fer un seguiment de la ovulació de l dona.

Aquest seguiment pot realitzar-se sense necessitat d’administrar medicació, és a dir, fent un seguiment del propi cicle natural de la dona, si la dona presenta cicles regulars, o bé a través d’un tractament d’estimulació dels ovaris mitjançant l’administració d’una medicació hormonal a dosis baixes que la pacient ha d’injectar-se diàriament de manera subcutània.

Durant aquest període, hauran de realitzar-se controls ecogràfics seriats que permetran veure el número de fol·licles que estan creixent i la seva mida.

Quan el o els fol·licles mesurin aproximadament 18 mil·límetres, s’indicarà l’administració de la hormona HCG, que provocarà la ovulació.

Entre 24 i 36 hores després d’aquesta injecció es programarà la inseminació artificial.

La Inseminació Artificial

La inseminació artificial és un procediment senzill i indolor que consisteix en introduir, a través d’un catèter de plàstic, la mostra de semen seleccionada dins de l’úter de la dona.

Aquesta tècnica fa que augmenti la probabilitat d’embaràs respecte a una relació sexual, ja que la mostra ha estat tractada anteriorment en el laboratori.

Taxes d’èxit

Podem dir que l’edat materna és el factor que més influeix sobre les probabilitats d’aconseguir l’embaràs després d’un tractament de reproducció assistida.

La taxa d’embaràsd’una inseminació amb semen de donant és d’aproximadament el 30% en dones menors als 35 anys, del 25% en dones en edat compresa entre els 35 i els 37 anys, d’entre un 15-20% en dones d’entre 38 i 40 anys i del 10-15% en dones més grans de 40 anys.

En dones d’edat avançada o en aquelles en les que no s’hagi aconseguit l’embaràs després de tres intents d’inseminació artificial amb semen de donant, es valorarà la opció de recórrer a una fecundació in vitro amb semen de donant.

Avui en dia cada vegada és més provable que una dona prengui la decisió de ser mare soltera, ja que hi ha molts factors socioeconòmics que han contribuït al retràs de la maternitat en la darrera dècada. Per motius des de laborals, com la precarietat o la inestabilitat laboral i la inestabilitat econòmica, la falta de parella estable, o el desenvolupament de la carrera professional, moltes dones decideixen endarrerir la maternitat per por a perdre la feina o interferir en la progressió de la seva carrera. Hi ha altres situacions que també promouen el retard de la maternitat com el no sentir-se suficientment preparada per ser mare o bé no tenia la intenció de tenir parella però, passat un temps, comencen a tenir la intenció de tenir descendència i canvia totalment la mentalitat. Per aquests motius moltes dones opten per recórrer a la reproducció assistida.

Gràcies als grans avenços tecnològics que s’han assolit, actualment disposem de moltes possibilitats per poder aconseguir el somni de ser mare. El que més ens importa és la salut i el benestar propi, pel que sempre la prioritat ha de ser una mateixa. Moltes vegades, si no es troba una parella no s’ha de convertir en un problema, sempre que hi hagi la il·lusió, es pot aconseguir. Recórrer a un professional és la millor opció per tal de poder rebre una proposta com a solució, o bé potser és el camí per tal de poder donar el primer pas.

Les tècniques de reproducció assistida han tingut un gran creixement en aquesta última dècada i cada vegada més en dones solteres que emprenen el viatge de ser mare pel seu compte, acció admirable. Però és important seleccionar bé la seva clínica de confiança i també el tractament personalitzat per a cada situació, ja que la professionalitat i la confiança que transmet un expert és un punt que s’ha de tenir en compte en aquesta mena de tractaments més delicats.