Síndrome d’Ovari Poliquístic

El Síndrome d’Ovari Poliquísitc és una afectació que posa de manifest el rellevant paper de les hormones en el procés d’intentar aconseguir un embaràs. Es tracta d’un trastorn hormonal que pot interferir en quest objectiu, tot i que no impedeix un embaràs de manera natural. S’intenta minimitzar els seus efectes amb diferents mesures terapèutiques sempre sota la supervisió mèdica i, si amb aquests tractaments no s’aconsegueix, s’ha s’haurà de recórrer a tècniques de reproducció assistida més avançades, com per exemple podrien ser la inseminació artificial (IA) o la fecundació in vitro (FIV).

S’ha de tenir clar que tenir l’evidència d’ovaris d’aspecte poliquístic no significa que es pateixi el síndrome, ja que per això s’han de complir una sèrie de criteris. Un 10% de la població femenina pateix aquesta afectació, el que la posicions com una afectació significativa entre els 20 i 30 anys, tot i que també és habitual fer-ho en èpoques com l’adolescència, coincidint amb els primers cicles menstruals.

Hi ha certs aspectes que poden fer sospitar a la dona, moment en el que hauria de concertar una visita amb un especialista. Tenir cicles menstruals irregulars, fins i tot passar algun mes sense la baixada de la menstruació, un excés de pèl a la cara o al pit o tenir acne de manera continuada són senyals característics.

Les causes no estan del tot clares, principalment perquè no hi ha res en concret que ho provoqui i es sospita que pot ser d’origen multifactorial, entre els que es trobarien els aspectes hereditaris. Factors com el sobrepès, valors elevats d’andrògens o insulina també solen estar relacionats.

Què és el síndrome de l’ovari poliquístic?

El síndrome de l’Ovari Poliquístic és una afectació principalment de caire hormonal que influeix en l’ovulació, fent que es produeixi de manera irregular, fins i tot no baixant la menstruació alguns mesos. Aquest trastorn pot dificultar l’embaràs de manera natural.

L’evidència d’ovaris d’aspecte poliquístic a través d’una ecografia ginecològica no és criteri suficient per si mateix per fer un diagnòstic de Síndrome d’Ovaris Poliquístics, ja que hi ha altres criteris que s’han de tenir en compte.

Aquest problema afecta aproximadament a un 10% de les dones en edat reproductiva, pel que es pot considerar com una afectació habitual entre la població femenina. Les causes que deriven en aquest problema no han estat identificades i es sospita que poden ser d’origen multifactorial, fet que en dificulta la seva prevenció. Sembla que hi pot haver un component genètic que tingui una estreta relació, així com una inflamació de grau baix, l’excés d’andrògens o insulina. Tots ells, són mecanismes que juguen un paper rellevant en la seva detecció.

Normalment el Síndrome d’Ovari Poliquístic es detecta entre els 20 i els 30 anys de la dona, tot i que a vegades també es pot detectar abans, en plena adolescència, quan s’inicien els cicles menstruals d’una nena. El diagnòstic prematur i la ràpida aplicació de les mesures terapèutiques són fonamentals per minimitzar els possibles efectes a llarg termini en un futur, com per exemple poden ser la diabetis de tipus 2 o diverses malalties cardíaques.

Quins en són els símptomes?

Els símptomes del Síndrome d’Ovari Polquístic, així com el moment de la seva aparició, són diversos. L’obesitat és un denominador comú que s’ha trobat habitualment en dones que pateixen aquest trastorn, fins al punt que al voltant del 50% de les pacients amb aquest diagnòstic pateixen obesitat o sobrepès.

El primer símptoma que habitualment crida l’atenció és la presència de cicles menstruals irregulars o l’absència dels cicles, sense ser una causa conseqüència fiable al 100%. Aquestes irregularitats són l’únic símptoma que la dona pot percebre sense necessitat de realitzar cap prova mèdica pel que, en cas de tenir dubtes, el més recomanable és visitar al propi ginecòleg per tal de realitzar un estudi del cas.

Les alteracions hormonals que provoca aquest síndrome poden provocar hiperandrogenisme, amb una producció més gran d’hormones masculines. Algunes de les conseqüències provocades per aquest factor també poden percebre’s a simple vista, tot i que no sempre existeix una relació estreta amb un problema ovàric i s’haurien de descartar altres orígens. A nivell clínic pot cridar l’atenció l’excessiva presència de pèl corporal, principalment en zones com la cara o el pit, així com la presència d’excés d’acne.

Un altre criteri a tenir en copte tal i com hem comentat anteriorment, és l’evidència d’ovaris d’aspecte poliquístic en una ecografia ginecològica especialitzada, tot i que la única presència d’aquests no és un criteri prou significatiu com per poder realitzar el diagnòstic amb seguretat.

Com es diagnostica?

En el moment en el que es pren la decisió d’anar a veure un especialista per analitzar el problema que provoca dificultats per aconseguir un embaràs o per la presència de símptomes comentats en l’apartat anterior, l’equip mèdic inicia les diferents proves diagnòstiques.

Si es valora la possibilitat que es tracti d’un cas de Síndrome d’Ovaris Poliquístics, és primordial fer una correcta història clínica de la pacient, així com una exploració física i ginecològica, i la realització d’una analítica sanguínia que inclou diferents paràmetres, entre ells, valors a nivell hormonal. A més a més, sempre que sigui possible, es realitzarà una ecografia vaginal per estudiar la morfologia de l’ovari i descartar altres descobriments.

El primer pas que durà a terme el metge és conèixer els antecedents familiars complerts per tal de saber si pot tractar-se d’un cas hereditari. L’especialista s’interessarà per les malalties d’interès per tal de descartar altres patologies, pel cicle menstrual, per la història ginecològica de la pacient, el hàbits diaris i controls mèdics realitzats per, d’aquesta manera, poder aprofundir més en detall per aconseguir un diagnòstic més acurat.

El metge també realitzarà un examen físic complert, buscant alguns dels signes característics. També és important realitzar una analítica de sang completa per tal de valorar no només els nivells hormonals, sinó també altres paràmetres d’interès.

Finalment, l’especialista també realitzarà una exploració ginecològica adequada i una ecografia ginecològica per tal de comprovar l’estat del ovaris i la resta d’estructures.

Com aconsegueixo quedar-me embarassada si tinc el Síndrome d’Ovaris Poliquístics?

El primer que s’ha de tenir en compte és que patir el Síndrome d’Ovaris Poliquístics no és sinònim d’haver de recórrer a tècniques de reproducció assistida per tal de poder ser mare. Existeixen opcions prèvies per tal d’intentar millorar i regularitzar l’ovulació. Per tots aquests tractaments és necessari dur a terme un rigorós control mèdic per tal de seguir l’evolució i controlar la temporalitat durant la que s’han de seguir.

Un exemples el tractament amb comprimits de citrat de clomifè, que és un fàrmac que ens ajuda a induir l’ovulació. S’administra via oral, a partir d’entre el tercer i el cinquè dia de la menstruació, i durant 5 dies. Amb aquest tractament, en la majoria dels casos es recupera l’ovulació (en un 80%), tot i que només la meitat d’aquests casos aconsegueixen posteriorment la gestació. Aquest tractament s’ha d’administrar, com a màxim, durant 6 mesos.

Un altre tractament hormonal és el de les gonadotropines. En aquest cas s’administra a través d’injeccions subcutànies a partir del tercer dia de la menstruació. Durant el període en el que es segueix aquest tractament és necessari realitzar diferents controls ecogràfics per tal que el metge pugui establir les dosis necessàries per tal d’aconseguir l’ovulació.

Tots aquests tractaments són opcions que han d’anar acompanyades sempre d’una adequada gestió a nivell nutricional, de descans, i altres hàbit de vida.

En els casos en els que els tractaments mencionats no siguin exitosos, es pot recórrer a la opció de les tècniques de reproducció assistida més avançades. El tractament assignat habitualment per a les dones amb Síndrome d’Ovari Poliquísitc sol ser la inseminació artificial o la fecundació in vitro, fixant la decisió final sempre en funció de les particularitats de cada cas, que es tracta de manera individual.

El Síndrome de l’Ovari Poliquístic és un trastorn hormonal comú entre la població femenina, una de cada deu dones ho pateix. Malgrat que el diagnòstic pot ser complicat per a la dona, i a vegades fins i tot pel propi ginecòleg, amb una bona història clínica, una bona exploració física i les proves indicades es pot arribar al diagnòstic de manera senzilla seguint una sèrie de criteris.

Un cop es decideix recórrer a un especialista, el primer pas serà fer un anàlisi de l’historial mèdic de la pacient i els seus familiars. El metge realitzarà algunes preguntes per tal de conèixer el cas de manera concreta i el dels familiars i, a més a més, també demanarà un anàlisi de sang per analitzar diferents paràmetres. El següent pas a realitzar per part del metge és una correcta exploració ecografia ginecològica.

En primer lloc es pot intentar a través de tractaments senzills que intenten afavorir l’ovulació, ja que normalment és el principal inconvenient de cara a la recerca de l’embaràs en aquestes pacients. En molts casos, amb aquesta primera opció es pot aconseguir un embaràs i no s’ha de recórrer a tècniques més especialitzades.

En els casos en els que aquest procediment no sigui exitós, es pot optar per recórrer a tècniques de reproducció assistida més avançades, com ara la inseminació artificial o la fecundació in vitro, sempre tractant cada cas de manera individualitzada.